A l’espigó hi acostuma a haver algú fent tai-chi. Un dia em decideixo; m’espero que acabi i m’hi apropo. És en Paco i a partir d’ara quedarem per fer-ne junts. Són moments màgics amb el sol apareixent per l’horitzó, el mar en calma, i els meus braços i mans movent-se en harmonia amb el meu cos. Moments que visc.

Quan camino
parlo,
rumio
quan llegeixo,
quan menjo
penso,
somnio
quan escolto,
quan em dutxo
canto,
busco
quan passejo,
quan reposo
xatejo,
planifico
quan nedo…
I quan és
que visc?