Passen els dies, i la tardor avança. Arriben pluges i mal temps, i la platja es va buidant de gent. Però és en aquests dies quan els surfistes treuen les planxes i s’enfronten amb coratge a la virulència de les onades. Els observo i anhelo la seva valentia.
No et riguis de mi,
mofeta!
Ja sé que hi ha tempesta,
però espera’m,
que surto de l’aigua,
m’espolso el fred
que em cala els ossos,
crido a les forces
que encara em queden,
i em torno a posar dreta.