El Pròleg a Essaouira són 37 poemes i dibuixos que recullen les vivències, emocions i sensacions en l’inici del meu any sabàtic en aquesta ciutat. Un any sabàtic forçat per la necessitat de prendre distància de la meva vida anterior i intentar començar un nou camí, un any després de la mort d’en Santi.

 

Camino sola
per aquesta platja
en silenci,
esperant
que un nou rumb
que neixi
em vingui a buscar.

Camino sola
fins més enllà
que altres dies.
Fins a no veure
d’on vinc,
però lluny encara
d’on vaig.

Camino sola
cap a un lloc
en algun lloc.
Lluny encara.
Incert, encara.
Avui, potser,
més a prop.