“Aquest Pròleg és el teu homenatge a en Santi” em diu la Mercè emocionada després de llegir-lo. I és veritat que sento que escric i dibuixo per mi però també per ell, i que d’alguna manera el retrobo en cada mot i en cada traç…

 

Ets petjada
a la sorra,
ets veu
de l’onada,
ets silueta
dalt del cel.
Ho ets tot,
ara que no hi ets,
i jo sóc
sorra,
onada
i cel.