(51) La llum d’Essaouira

Ja m’havien dit que la llum d’aquesta ciutat era preciosa i fruit d’inspiració per molts artistes que hi venen sovint a crear. I mare meva si n’és de preciosa i inspiradora! Si fins i tot es deixa agafar i acaronar… i quan ho fas, passat i futur es fonen en el present; un dolç moment on tot és.

Si em desperto d’hora,
em vesteixo depressa
i surto al carrer.
La platja està deserta,
tu encara no hi ets.
Però la teva llum
apareix de seguida,
escalfant-me la pell
i dient-me el millor bon dia