I finalment el vent. “Essaouira, la ciutat dels alisis”, Essaouira, on el vent bufa constantment. Li demano sovint que s’emporti les coses inútils del passat i del present ben lluny, l’angoixa, la tristesa… I crec que, poc a poc, “chouia chouia”, ho va fent.

Qui sóc,
d’on vinc
o què he fet
no té cap importància
en aquesta terra
on els vents
emboliquen els passats
i se’ls enduen
per no tornar.