A vegades encara penso que els ritmes forts de la música Gnaoua encaixen més en el bullici de Marràqueix que en la pau d’Essaouira. El ritme constant, repetitiu i hipnòtic del gimbri, les càrcabes i el tbel ressona per tota la ciutat.

En Yassin i en Yunis m’expliquen que aquesta música és la medicina de l’ànima i que ells, els músics, són els mediadors entre la malaltia i la curació. Cofradies místiques, ritual sanador, estat de trànsit, curació divina…. Tot un món llunyà i desconegut, que em sembla fascinant.

Sona música que ha heretat

els ritmes de la tempesta,
el cant hipnòtic dels esclaus
per adormir les ferides
i somniar amb la llibertat.

Primitiva com el seu nom,
valenta com els que la van portar.