(65) Passejar sense anar enlloc

De tant en tant em trobo passejant sense anar enlloc en concret. Són dies en els que estic bé. Els sentits estan més desperts i encuriosits i descobreixen petits racons que encara no havia vist, tot i haver-hi passat mil vegades per davant. No sé ben bé perquè, ho trobo tot més bonic.

Avui la medina em somriu
i la trobo més bella que mai,
amb un encant diferent, especial.

Em demano què deu ser,
me la miro bé…
Però, en ella, no ha canviat res.