I és que.. renoi!… la ment és punyetera! La senyoreta no hi ha manera que descansi! Sempre tramant-ne alguna… Sempre fent de les seves…

Arriben senyals de fum.
L’incendi que es va endur
les nostres tardes
torna a cremar.

Com sempre quan hi arribo,
hi trobo la ment
fent de les seves
i remenant-ne les brases.

I és que la ment
té aquest vici curiós
de remenar les restes
de focs mal extingits.

Podria reposar tranquil·lament
al sofà de casa.
O beure fins altes hores
amb els amics.

Però a ella li agrada remenar,
i que algun despistat,
que no hagi vist el fum,
s’hi cremi els dits.