A les 20:15 del dia 30 d’abril de 2016 entro a la sala atapeïda de gent i sento la meva veu que pren vida… “Si je suis là c’est par hasard….” paraules i dibuixos s’entrellacen amb les emocions i l’energia d’aquest lloc, i tot es torna màgic i preciós. Aquella màgia reservada a petits moments de la vida on tot esdevé possible.

Si je suis là c’est par hasard,
grâce à une image
aperçue alors que j’errais
dans mon ancienne cité.

Par hasard je suis venue,
mais c’est comme si elle et moi
nous avions attendu ce moment
depuis si longtemps.

Sóc aquí per atzar,
tan sols per una imatge
vista mentre caminava
per la meva antiga ciutat.

Vaig arribar casualment,
però és com si ella i jo
hàgim estat esperant-nos
tot aquest temps.