Un matí del mes de setembre de 2016 el tren m’acompanya fins a la meva nova llar, a la Barceloneta, i el primer que faig és deixar les maletes i anar a veure el mar. Poc a…
(132) La vida es lleva
I quan l’estiu acaba decideixo que tornaré a prop del mar, aquesta vegada al barri de la Barceloneta, molt més a prop de casa. Sento que la vida es torna a llevar. No hi ha matí…
(131) Moments viscuts
Aquests racons de Vic, però sobretot de Roda, em recorden moments feliços viscuts, que a vegades em porten somriures, a vegades llàgrimes. Tot aquest temps que revisc a les nostres imatges, vam saber mirar, sense enyorança…
(130) Colors i figures
Mica en mica, reprenc el costum que vaig iniciar a Essaouira de passejar a primera o última hora del dia, ara però, per la meva ciutat natal. Són moments especials, d’introspecció i descobertes que no…
(129) Món al revés
Plou a bots i a barrals dins la meva ànima, i quan arriba la calma, els miralls que ha deixat aquesta pluja persistent em retornem el meu món… un món capgirat; un món al revés….
(128) Plou
Però la Victòria, la mare d’en Santi, ens deixa, i els dies continuen grisos i plujosos dins meu i de tota la família, malgrat la llum tan intensa del mes de juliol. Sovint plou sobre…
(127) Refugi
En aquests moments difícils, les paraules i els colors tornen a convertir-se en el meu refugi; un refugi on hi evoco totes les meves emocions per, després, obrir-ne la porta i deixar-les anar ben lluny. Tinc un…
(126) Enyor
Són dies complicats, on l’enyor es reactiva i es fa molt punyent. A ple mes de juliol, sento la casa més freda que mai. M’envolten parets de colors càlids, però tenyides de fred, que t’enyoren.
(125) Vida
Desfaig les maletes i quan arribo a casa els pares, la llum del captard cau sobre el Montseny. La seva silueta es fon a poc a poc en la penombra, i em retorna totes les coses…