HISTÒRIES DEL LLIBRE “UNA MORT I TRENTA-TRES VIDES” A TRAVÉS DELS DIBUIXOS DELS SEUS PERSONATGES

Us presento a l’Àngel Miqueló, alcalde de Pedrosa. Immobiliari d’èxit, però amb cor de pagès. Observeu-lo bé perquè no trigarà a morir-se i aquest fet  esquitxarà de forma diversa i inesperada a trenta-tres vides, i segurament a moltes més que no sabrem mai. En cada una d’aquestes vides afloraran sentiments diferents i podrem copsar-ne els que cada protagonista ens deixi entreveure: dolor, enyorança, agraïment, desig, anhel, però també enveja, ambició, por, ressentiment… Vés a saber si en algun cas fins i tot ens hi trobarem una mica a nosaltres mateixos!

A punt per descobrir de qui són les trenta-tres vides?…això sí, per saber-ne més, haureu de llegir el llibre ;-). El podeu trobar o encarregar a qualsevol llibreria! SOM-HI!

LAURA

Aquí teniu a la Laura Minguell, joiera, i primera de les trenta-tres vides que relata el llibre. La Laura comença el relat fitant una aliança; la més bonica que ha dissenyat al llarg de la seva trajectòria de joiera. Només us puc revelar que l’anell l’hi ha encarregat l’Àngel. Però per a qui és? I l’Àngel, és un client normal? Per què, en el dibuix, sembla que ella intenti retenir-lo? Voleu saber-ne més, oi? Jo també!

CRIS

L’atzar ha volgut que la Cris fos la primera de saber la notícia de la mort de l’Àngel, el seu pare, i que hagués d’avisar els seus germans: la Carlota, la seva germana bessona, i en Guillem, el germà petit. Quina relació hi ha entre ells? En el dibuix, la Cris, estirada a la platja de la Barceloneta, imagina els tres germans brindant amb les copes ben enlaire. És que han de celebrar alguna cosa en un dia que hauria de ser tan trist? A mi em sembla estrany! I a vosaltres?

JAUME

En Jaume ha trigat ben bé mitja hora a reaccionar a la notícia. L’Àngel, el seu germà, mort? Precisament avui! S’ha quedat assegut al llit de l’hospital de Rio sense saber què fer. Pensa que començar el dia amb aquesta notícia és una putada, i de les grosses! Per què? Potser és que se l’estima molt, al seu germà? Pel cor tan gran que hi ha en el dibuix, potser sí, oi? Ho serà, finalment, una putada, la mort de l’Àngel? Teniu ganes de descobrir-ho, oi?

GUILLEM

En Guillem, el fill petit de l’Àngel, és pastor. Puja dos cops al dia als prats del Coll del Portell amb el seu Land Rover: a primera hora del matí, per comprovar que el ramat d’ovelles hagi passat la nit sense incidents i menar-lo cap a les zones on l’herba encara és verda i nutritiva, i a la tarda, per replegar-lo a la cleda i berenar. Quin impacte tindrà la mort de l’Àngel en aquesta rutina tan sagrada? Qui són els altres personatges que acompanyen en Guillem al dibuix? I què coi fan? I en Guillem, qui és de tots ells?

MARTÍ

Davant de la notícia de la mort de l’Àngel, en Martí obre els ulls com dues taronges i es queda quiet com un estaquirot. Ha mort el pare d’en Guillem, el seu veï! El jove pastor que el porta a veure les ovelles i el deixa pujar al tractor encara que només tingui sis anys! A en Martí i al seu dofí Flip se’ls hi gira feina. Quina és la seva missió? Se’n sortiran de portar-la a terme?

PAU / EDU

Ai, en Pau i l’Edu… quin parell. Una història en dos capítols de sorolls estranys a mitja nit, escarabats negres rondant, galls que canten i els mals espanten, esperits que ara hi són, ara no hi són… i deutes que s’han de pagar. Laia, estigues ben alerta!

JESÚS

El matí d’en Jesús ha començat com qualsevol altre a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses. Els seus companys de feina ja saben que li agrada ser ell, qui descorri la cremallera i doni el tret de sortida a tot el ritual de l’autòpsia. Què sent que apareixen els rostres inerts davant la seva mirada? Avui serà com sempre? Qujn episodi de la seva infantesa reviurà? El dibuix ens dona algunes pistes!

PILARA

A la Mariona li agradaria acostar-se a la Pilara i dir-li que s’ha mort l’Àngel, el seu nebot, alcalde del poble i la persona que la va ingressar a la residència. Com se’n sent de captivada per aquesta dona misteriosa, de gestos mínims, sempre silenciosa i arrupida dins la seva closca de cargol. Li diria agafant-li la mà i amb tota delicadesa. Però la Pilara és una velleta tan indefensa com sembla? No us podeu pas perdre aquesta història!

GERARD

Què hi fa en Gerard, l’ex marit de la Carlota, la filla de l’Àngel Miqueló, amagat dins la panxa d’una vaca? Ui no, però si és un bou! Potser està trist per la mort del seu ex sogre i no ha trobat un lloc millor on refugiar-se i plorar? Però els números que sembla que el persegueixin, què representen? Us dono una pista… són els números d’un calendari que porta a en Gerard de corcoll! Voleu saber-ne més, oi?

MANEL

A en Manel li ha tocat fer el servei d’avui amb el nou, un tal Abu. Així que, al pic del migdia d’un dissabte d’agost condueix el cotxe mortuori “cap a un poble que no coneix ni Déu, acompanyat d’un fèretre i un negre” i amb les espases ben amunt. Com li anirà el dia? De millor a pitjor? De pitjor a millor? De ben segur que no s’espera res del que li passarà! El dibuix us dóna algunes pistes, però…. apa, a llegir!!!!

ESTEL

Tot just un dia després de la defunció de l’Àngel Miqueló, l’Estel ja és la nova alcaldessa en funcions de Pedrosa i serà la persona escollida per encapçalar el consistori en el ple de l’ajuntament. Quina feinada que se li gira, i de forma tan inesperada!!! Quina muntanya tan costeruda que li toca pujar, pobra estel!!! Pobra? Segur? L’haurem de seguir de prop, aquesta història, no us sembla?

MAR

La Mar recull les partitures del faristol i s’asseu als peus del llit. Passa els ulls en diagonal per la primera pàgina de l’ària que té a les mans i pensa que encaixaria molt bé en l’enterrament de l’Àngel, el pare de la Cris, i que l’amiga la podria cantar, acompanyada per ella i en Pol als violins, en Xavi a la viola i l’Alba al violoncel. La música és el que dóna vida a la Mar, però a quin tipus de vida la condemna? I la Cris, què representa per la Mar? Quines reflexions li porta el fet de l’enterrament de l’Àngel? Un relat preciós, amb el rerefons de l’ària “Ombra mai fu” de Friedrich Händel. Escolteu-la tot llegint!

MIA

La Mia arriba corrent a la porta del recinte de l’església de Pedrosa, la caputxa de la dessuadora ballant-li sobre el cap. Uns segons després apareix esbufegant la Queralt, la nova amiga que ha fet al poble d’estiueig. Té un any més que la Mia i llueix amb orgull els seus cabells pèl-rojos, curts i electrificats. Què hi fan al cementiri el dia abans que enterrin a l’Àngel Miqueló? Quina una en porten de cap? No us la podeu pas imaginar!!!

CESC

En Cesc ni és familia ni coneixia a l’Àngel Miqueló, però el dia abans de l’enterrament és al tanatori per entregar un encàrreg que li ha fet la Carlota, una de les filles de l’Àngel. Quin és aquest encàrreg? Quin significat té per en Cesc? Per què en el dibuix en Cesc està pintant un sol gegantí? Afanyeu-vos a descobrir-ho!!!

BIVALVA

Escombrar i fregar l’església, treure la pols dels bancs, baranes i sants, i fer brillar els canelobres. Planxar els ornaments de la sagristia, sobretot les albes blanques, llargues fins als peus, i les estovalles de puntes per posar a l’altar, que són finíssimes, de cotó de batista. Què hi té a veure una bivalva amb la posada a punt de l’església per l’enterrament de l’Àngel? Bivalva és realment el nom d’algú? Quina història amaga aquest nom tan poc comú? Pel dibuix sembla feixuga, oi? Directes a la pàgina 87 del llibre per descobrir-ho!

CARLOTA

La Carlota és la filla de l’Àngel que ens faltava per conèixer; bessona de la Cris i segona generació al capdavant de la immobiliària familiar. S’ha passat bona part de la nit en blanc, repassant els detalls de l’enterrament perquè tot surti perfecte i no se li escapi cap detall. Ai, pobra Carlota,… no veieu en el dibuix com n’està d’estressada? És així només avui? O sempre? Certament avui és un dia molt important… ho podrà tenir tot controlat?

TON

En Ton és el campaner de Pedrosa. Cada cop passen menys difunts per l’església i més pel tanatori, però almenys l’Àngel, l’alcalde del poble, ha estat autèntic fins al final i la campana major es va sentir ahir i se sentirà avui a Pedrosa. Corda amunt, corda avall. Corda amunt, corda avall. No hi ha res que el pugui distreure de la tasca que té encomanada. Corda amunt, corda avall. No hi ha res que el pugui distreure… RES???

PERE

En Pere ha sentit trets. Encara deu ser de nit, però els porticons de les finestres estan tan ben tancats i barrats que no en pot estar segur. La mare el vindrà a buscar de seguida i podran començar el viatge. La maleta està a punt amb en Pinxo a dins, el seu gosset estimat. On se’n van en Pere i la seva mare, precisament el dia que enterren l’Àngel Miqueló? D’on venen les històries que passen pel cap del nen?

NÚRIA

La mort de l’Àngel ha convertit la Núria en la substituta de la Carlota al capdavant de la immobiliària Lluan fins després de l’enterrament. La decisió de la Carlota va agafar la Núria per sorpresa i fins i tot va haver de reprimir un somriure imaginant la cara que posarien els companys quan ho sabessin. Però el somriure va durar de Nadal a Sant Esteve. Llegiu, llegiu, i ho entendreu!

CARLES

En Carles maleeix que l’enterrament hagi coincidit amb la seva arribada al poble. Només fa una setmana que està instal·lat i hagués preferit no haver d’anar a l’enterrament, però tothom sap que l’Àngel va ser el mecenes dels seus estudis i no s’entendria que no hi fos present. Però, a la vegada, en Carles intueix que si hi va la seva reputació perilla de desplomar-se al buit a la velocitat de la llum. Per què? Què és això que tant li preocupa que passi o que se sàpiga? Quina decisió prendrà finalment?

CINTA

La Cinta està a punt de passar la feixuga pàgina dels 90, i l’enterrament de l’Àngel serà com un últim regal que la transportarà enrere i li farà rememorar els seus 70 anys de pedrosenca. No us podeu perdre el relat d’aquesta mestra entranyable, que va convertir Pedrosa en el poble de la…. Només us puc explicar fins aquí! 😉

PELAT I CORTINA

En Pelat i en Cortina avancen pel camí que porta del riu Lleçolà a Pedrosa costa amunt, en Pelat sempre una passa per endavant. Els arbres els protegeixen del sol que cau com una llosa al pic del migdia, esclafant tot ésser vivent, però bufen i suen i la camisa se’ls enganxa al cos. Avancen cap a Casa Miqueló, just quan comença la cerimònia d’enterrament de l’Àngel. Què hi van a fer? Avancen cap a Casa Miqueló i potser també cap a un altre lloc sense saber-ho?

ESTER

De l’Ester només us puc explicar que ha arribat a Pedrosa fugint. I quan algú comença a fugir…, ai, quan algú comença a fugir… doncs que s’hi passa la vida, fugint.  I el dia de l’enterrament de l’alcalde Miqueló, aquestes paraules li retronen al cervell com mai: “Afanya’t, Ester, afanya’t!!!”. “Corre, Ester, Corre!!!”. Sort en tindrà de l’alcalde… Per què?

FONSO

En Fonso és el pastor de tota la vida de Casa Miqueló. Amb la jubilació ben merescuda, encara ajudava a en Guillem, el fill de l’Àngel a menar les ovelles. Així que a l’enterrament de l’Àngel no hi pot pas faltar… i mira que el banc se li clava a l’esquena, té gana… i no suporta als capellans. Els penjaria a tots del campanar! Segur que no us podeu pas imaginar com acaba aquesta història!

LLUÍS

La mort de l’Àngel desperta molts fantasmes del passat de la vida d’en Lluís. Quins són? Què va passar molts anys enrere? Quina relació hi ha entre en Lluís i la família Miqueló? En relat ple de penombres que potser no s’acabaran mai d’aclarir…

CLARA

El relat de la Clara comença més o menys així: “Des que la Clara va saber quI és l’eclesiàstic que oficiarà l’enterrament de l’Àngel, el seu cosí, una sola idea l’ha portat de corcoll, enganxant-se-li al cervell com una paparra: assistir a la cerimònia i seduir-lo”. Correu a obrir la pàgina 143 del llibre ara mateix!

MARIA

La Maria no havia conduït mai tantes hores seguides en un mateix dia. Fins a Pedrosa i tornar, per assistir a l’enterrament de l’Àngel, el tiet que va perdre fa molts anys quan la paraula “Testament” va enviar l’harmonia familiar a la deriva. Però de pèrdues i guanys, a la vida de la Maria en podríem fer una bona llista. Comencem?

HILARI

L’Hilari, el cunyat de l’Àngel, es passa la vida de whisky amb coca-cola en whisky amb coca-cola. Caramel, n’hi diu, del seu combinat predilecte. Les ampolles d’alcohol que formen fileres perfectes al bar d’en Sidro són les úniques que el consolen i el reconforten de l’única mort que té importància per a ell, i que no és pas la de l’Àngel. “L’Àngel… que el bombin!”. Pobre Hilari…

LLOPIS

D’en Llopis i d’aquest relat, no en puc desvetllar massa informació. Només us en diré que en Llopis és l’inspector que porta el cas dels fets delictius que han passat durant l’enterrament de l’Àngel de  Casa Miqueló –per més detalls cal llegir el llibre!–. Un relat que ens mostra com a vegades la justícia pot ser una mica injusta per poder arribar als seus objectius… quina intriga!!!

TERESA

El cafè és la debilitat de la Teresa. Ella és una dona austera i amb pocs capricis, però el cafè… ai el cafè! Doncs sí, és la seva debilitat i li agrada moldre’l ella mateixa i preparar-lo com abans, amb cafetera de rosca. Però qui és la Teresa i quin paper ha jugat en la història de Casa Miqueló? Un personatge discret i silenciós, que ha deixat la seva empremta en la família…. i segur que la deixarà en tots vosaltres tan bon punt en llegiu el relat!

ESPERANÇA

L’Esperança no va poder anar a l’enterrament de l’Àngel Miqueló, com tantes vegades a tants altres llocs, i no pas perquè no volgués. Però té l’esperança que un dels fets connectats amb l’enterrament de l’Àngel la converteixi en una heroïna i faci que no s’hagi de perdre cap més acte solemne! Em sap greu que el dibuix no us doni gaires pistes… Quan hagueu llegit la història ho entendreu tot!

RUT

La Rut feia un any que sortia amb l’Àngel i se n’havia enamorat, L’Àngel li havia promès que no quedaven rastres de relacions anteriors, però la certesa que havia mort als braços de la Laura, amant seva durant anys, la va sacsejar de valent i es va sentir traïda. Com podia ser? Hi ha alguna cosa que encara pugui salvar la Rut de la ràbia i la perplexitat, del desconsol i de la solitud que sent?

EPÍLEG – ÀNGEL

Cap dels desitjos que l’Àngel havia tingut en vida respecte a la mort s’ha fet realitat i, per a més inri, s’ha trobat desterrat en un laberint de camins que no porten enlloc, amb el blanc feridor com a única companyia i tota una cursa d’obstacles a superar per poder arribar al setè cel. Aconseguirà assolir aquesta fita, ell que ha triomfat en tot a la vida? Penseu que és l’Àngel Miqueló! Va… que ja arribem al final de la història. Gràcies per acompanyar-me fins aquí!

SI EN VOLEU SABER MÉS DE CADA HISTÒRIA, ENCARREGUEU EL LLIBRE A LA VOSTRA LLIBRERIA! 🙂

9 Comments

  1. DOLORS BOSCH AGUSTI 20 març, 2024 at 6:43 pm

    És un llibre del tot recomanable, hi ha tota una amalgama de personatges, a partir de la mort de l’Àngel Micaló. Fantàstica manera de donar protagonisme a totes les trenta tres vides.

    Reply
    1. montse ylla-català 28 juliol, 2024 at 4:39 pm

      Noemí:
      He llegit el llibre “una mort i trenta-tres vides “ i m’ha encantat, m’ha enganxat a la primera pàgina i l’he llegit amb dos dies. Llibre molt engeniós i les histories molt boniques a vegades emotives, tristes i colpidores amb un punt d’humor i tambe com dius tu mateixa amb ressentiment i enveja. Ja espero el proper llibre. Tambe m’ha agradat molt les resenyes de cada història amb el dibuix com sempre molt ben trobat. Enhorabona Noemí. Una abraçada

      Reply
      1. Noemí Morral 29 juliol, 2024 at 10:40 am

        Montse, gràcies pel teu comentari! Molt contenta que t’hagin agradat tant les diferents històries com els dibuixos. Una forta abraçada

        Reply
    2. Noemí Morral 29 juliol, 2024 at 10:40 am

      Forta abraçada, Dolors!

      Reply
      1. Irene Prat 6 agost, 2024 at 6:11 pm

        Un llibre molt entretingut, ben escrit i que capta al lector des del primer moment. Una lectura molt fresca i recomanable!
        Enhorabona pel llibre Noe!
        Que en vinguin molts més 🙂

        Reply
        1. Noemí Morral 7 agost, 2024 at 1:53 pm

          Gràcies, Irene! Contentíssima que t’hagi agradat!

          Reply
  2. Esther Calvet 30 maig, 2024 at 4:30 pm

    Bona tarda Noemí,
    Vaig ser a la presentació del teu llibre a la Llibreria 22 de Girona.
    Al vespre, arribant a casa, vaig llegir el teu poemari que em va agradar moltíssim-el de finestra poètica a Essaouira-, de tan senzill que és però que ho conté tot.
    I en dos dies i poques hores, he llegit el llibre d’una mort i 33 vides; em va enganxar tant! que no em vaig poder aturar.
    I els teus dibuixos són com papallones que et fan volar a un univers misteriós.
    Gràcies i enhorabona! Continua escrivint i compartint amb nosaltres, els lectors.
    Una abraçada, ester

    Reply
  3. Ana 13 agost, 2024 at 12:25 pm

    Hola Noemi, ara fa un any que vam ser-hi a la presentació del teu llibre a Vilaller. M’ha agradat molt la lectura , transmet el carinyo que li tens a “Predrosa “ i la conexença del territori. Descrius molt bé les inquietuds , les pors,els somnis i les fites de les persones, que van canviant al llarg de la seva vida. Amb una habilitat extraordinària al voltant d’’un trist esdevinement ens presentes les vides i secrets de tot un poble i els seus lligams i donant veu a diversos temes molt sensibles i de molta actualitat. Gràcies.
    Tinc ganes de més publicacions.
    Una abraçada. Ens veiem aviat

    Reply
    1. Noemí Morral 16 agost, 2024 at 9:33 pm

      Moltes gràcies, Ana Felisa! Per ser-hi ara fa un any, i també aquesta setmana al Club de Lectura de Senet! Gràcies de tot cor!

      Reply

Escriu el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *