Un parell de dies més tard llegeixo i recullo en el quadern de viatge aquestes paraules de l’Ovidi Montllor: “Poesia no vol dir somniar. Poesia és tastar una miqueta o un molt de la vida que ens ha tocat viure i que cada dia ens amaguen més”.

I amb l’eco d’aquests mots encara present, arriba el primer poema que m’agrada i que em fa brillar els ulls. “Una mica per sorpresa, encara no l’esperava!”, escric, i ara que el rellegeixo m’adono que el primer no podia ser cap altre.

Essaouira,
i deixo que el temps
inventi cada moment,
que les olors
em portin el nom de cada cosa,
que els colors
em diguin quina hora és,
que la llum
m’assenyali cada passa,
que el vent
acompanyi cada pensament.
Essaouira, ser i només ser.