“7 d’octubre de 2025, de nou a l’Àfrica. Hi torno sense la ferida oberta de la pèrdua.” Així arrenca el primer poema de Quadern de Mar Lodj i de la mateixa manera ho feia la seva autora, la vigatana Noemí Morral, a la presentació del llibre aquest dilluns al Casino de Vic.
Acompanyada per Montserrat Morral al piano, la poeta resseguia alguns dels moments que va viure al petit poble de l’illa del Senegal, al delta del Sine Saloum, durant dos mesos i mig a partir de la tardor de l’any passat. L’inici, tant de l’obra com de l’acte, un viatge que transporta de Vic al continent veí, a través de la poesia i el dibuix.
La sisena obra de Morral arriba, com bé albira el començament, com al retorn a l’Àfrica. L’autora va fer-hi per primera vegada fa 10 anys, la tardor del 2015, una estada llarga, a la ciutat marroquina d’Essaouira. Una visita que la va ajudar a reconnectar amb l’art després de la pèrdua del seu marit, mitjançant poesia i dibuix.
D’allà en va sorgir Finestra poètica a Essaouira, un poemari dibuixat, que ara recorda de nou havent viscut una Àfrica diferent. “Fa 10 anys, el llibre estava a punt de sortir i, així, la tardor passada se’m va despertar la necessitat de voler tornar a l’Àfrica amb l’ànima serena, si és que mai l’hi tenim”, apuntava Morral.
A través de la interpretació, també cantada, d’alguns dels poemes, acompanyats de vídeos del viatge, l’autora va resseguir la manera de viure del petit poble, una forma diferent d’entendre l’existència. “A Essaouria deien que nosaltres tenim l’hora i ells tenen el temps. A Mar Lodj, que ells maten el temps i que a nosaltres el temps ens mata”, recitava Morral per evidenciar la percepció diferent de comprendre el món, i que quedava palès al Casino, aplaudint en ovació.
Agraïment del públic al relat, però també de l’autora al viatge viscut. “A Mar Lodj he pogut mirar enrere. Escriure és un trajecte en solitari, però hi ha moments com aquest en què les energies se sumen”, remarcava la vigatana. Un aspecte que valoraven també la vallesana Mar Barbany i l’osonenca Elena Santamariña, presents a l’acte, com a persones amb projectes al Senegal. “Estic contenta que existeixi des d’aquí una finestra a Mar Lodj, que serveixi per lluitar contra els estigmes i el racisme. Veure l’Àfrica en positiu”, assenyalava Barbany.
“He abraçat una terra llunyana que, sense demanar penyores, s’obre i dona.” Així tancava Morral l’acte de presentació que havia transportat tota una sala a un nou món: “Gràcies, Mar Lodj.”
