El mateix dia, el segon poema tot fent el meu primer cuscús…. La Laila m’ensenya el procés de cocció que dura tot el matí. Aquí no serveixen els sobrets que tinc a Vic i que només cal bullir un minut! Els grans de sèmola de blat es van coent a poc a poc, sobre el vapor de l’aigua on bullen les verdures i la carn….
(4) SER, NO FER
“SER, NO FER”, m’havia fet escriure l’Esther abans de marxar, amb lletres grans i majúscules, “dóna’t aquesta oportunitat”. “SER I NOMÉS SER” diu el primer poema a Essaouira… deixar que la vida flueixi i tot passi d’una forma més intuïtiva. Caram quin primer poema! Tota una declaració d’intencions que imagino difícil d’aconseguir, però que em mou a intentar canviar la meva forma de viure.
(3) El primer poema arriba per sorpresa!
Un parell de dies més tard llegeixo i recullo en el quadern de viatge aquestes paraules de l’Ovidi Montllor: “Poesia no vol dir somniar. Poesia és tastar una miqueta o un molt de la vida que ens ha tocat viure i que cada dia ens amaguen més”. I amb l’eco d’aquests mots encara present, arriba el primer poema que m’agrada i que em fa brillar…