“SER, NO FER”, m’havia fet escriure l’Esther abans de marxar, amb lletres grans i majúscules, “dóna’t aquesta oportunitat”. “SER I NOMÉS SER” diu el primer poema a Essaouira… deixar que la vida flueixi i tot passi d’una forma més intuïtiva. Caram quin primer poema! Tota una declaració d’intencions que imagino difícil d’aconseguir, però que em mou a intentar canviar la meva forma de viure.
(3) El primer poema arriba per sorpresa!
Un parell de dies més tard llegeixo i recullo en el quadern de viatge aquestes paraules de l’Ovidi Montllor: “Poesia no vol dir somniar. Poesia és tastar una miqueta o un molt de la vida que ens ha tocat viure i que cada dia ens amaguen més”. I amb l’eco d’aquests mots encara present, arriba el primer poema que m’agrada i que em fa brillar…
(2) On tot comença…
El dia 2 de novembre del 2015, una setmana després d’haver arribat a Essaouira, agafo la capsa de colors pastel i faig els meus primers dibuixos. Al meu quadern de viatge escric “Dia per parar i assaborir la primera setmana a Essaouira. Dia per estar sola, començar el diari i començar a fer servir els colors pastel. M’agrada l’aire que tenen les primeres proves. La…