(158) La vida regalima entre els dits

La vida regalima entre els dits sense treva, fins i tot quan fa tan fred que a fora glaça. Regalima entre els dits i s’esmuny, fins i tot quan intentes agafar-la. S’esmuny frisosa, per qualsevol escletxa que troba, i continua el seu camí sense mirar enrere ni aturar-se. Del llibre Tornar

(157) Voldria ser com tu

Voldria ser com tu, que ens estimes sense condicions, que aculls dolor i alegria en els teus braços, i que vius els nostres projectes com si fossin el més important del món. M’agradaria ser com tu, que ens ajudes en tot el que calgui, remous cel i terra per fer possibles les nostres fites i, per nosaltres, no tens mai un no.   Del llibre…

Més