(12) El traç flueix

En aquests dies de passejades i experiències compartides amb la meva primera amiga marroquí el traç també flueix de forma espontània i em retorna una mica la pau que em roben les paraules. Quasi sense ni adonar-me’n, una foto d’un instant bonic presa durant el dia, al vespre es converteix en un dibuix simple, lleuger, fresc… i que apareix en un moment. Sense pensar, sense reflexionar, a través d’un traç inexpert però que té la necessitat d’expressar-se.