Torno a Essaouira a finals d’octubre per participar a la Beach Oddity de l’Ocean Vagabond, organitzada per en Julien i en la que recito i canto acompanyada del pianista Pierre Courthiade. Em sembla estar dins d’un somni; sóc realment jo la que és dalt de l’escenari? Torno a Essaouira i em sento una altra. Torno a la Barceloneta i em sento una altra. Torno a Vic i em sento una altra.

Sóc com l’aigua
del mar,
que quan torna
sembla la mateixa,
però no ho és pas.