Relaxació, desconnexió, retrobament, introspecció, solitud… Experiències que trobava impossibles a Catalunya i que aquí arriben de forma natural pel sol fet de ser lluny de la meva antiga rutina i haver-me convertit en una persona anònima. Essaouira em dóna el que a Catalunya havia intentat i no havia pogut aconseguir.
He volgut ser invisible
com les veritats que amaguen
els mots de tants poemes,
que només quan elles volen
es deixen intuir,
com siluetes que espies
en portes entreobertes,
que tant aviat sembla que hi són
com tant aviat desapareixen.