(18) L’àrab, chouia, chouia…

Tot i que em comunico sempre en francès, amb la Laila i l’Othman cada dia apareix una nova paraula àrab que intento fer servir sempre que puc. Aquí es parla el dialecte dariya, molt difícil i sense gaires punts de referència comuns amb el català. Per recordar-me’n només puc fer servir la memòria. “Vigila que no demanis llibres al forn de pa ni sabates a la farmàcia!” riu l’Elisabet. Però el dia que provo de comprar dues llimones i una magrana, me les donen i en pago el preu exacte, em sento feliç!

La magrana
aquí també és magrana,
però té un nom ben estrany.
I és cruixent,
vermellíssima
i gegant.
És magrana,
sí, sí que ho és,
però té un nom
ben estrany!

(magrana es diu… rrman!)