És per aquest suggeriment de la Carme, el record dels bonics dibuixos fets quan encara no aixecava quatre pams de terra i les converses amb la mare i la Teresa, que el dia abans de marxar a Essaouira m’encamino a la llibreria per canviar la ploma que m’havien regalat l’Alba i la Laia. “No sé si la faré servir, … la podria canviar per uns colors…” penso.