M’arriba un mail d’en Toni Coromina on em diu que el pare li ha portat unes impressions amb els dibuixos i uns “fantàstics poemes “minimals””. Em diu que estan molt bé, sense palla; que el més difícil en literatura és escriure senzill, sense ornaments superflus i anant al gra, sintetitzant. “Els poemes tenen l’aire de cançons”, afegeix, “E la nave va… “.

Agafar la llum
i deixar-la anar
a poc a poc.
Estirar un record,
barrejar algun futur
i anar desgranant
els pèsols
d’un petit poema.