I com que no paro d’escriure i dibuixar, l’ “Entre dos mons” creix cada dia i l’obra selecta de Rabindranath Tagore n’és una font d’inspiració afegida. Me la va regalar en Josep, el pare d’en…
(78) Compartir per avançar
La Laia em demana que no pari d’escriure i de compartir aquesta descoberta “deixa que tot això que portes a dintre surti, és bo per tu i també per mi, perquè em fa pensar i…
(77) Moments extraordinaris
La Ia em fa veure que explico totes aquestes històries d’Essaouira “com si res, com qui no vol la cosa, com si fos el més normal del món… però jo trobo que estàs vivint moments…
(75) Decideixo que fa un dia fantàstic
Però de sobte decideixo que fa un dia fantàstic i, ves per on, tot torna a tenir el color blanc i lluminós d’aquesta ciutat, encara que plogui a bots i a barrals. Ves per on!…
(74) La pregunta torna
En aquests moments foscos, la pregunta sense resposta em martelleja la ment, incansable, i no hi ha manera d’aturar-la. Em demano mil vegades perquè (…) i aquesta és la resposta mil vegades (…)
(73) La foscor encara em visita
El Chi kung i la respiració m’ajuden a relaxar-me. Cada dia em trobo una mica millor, però encara hi ha moments difícils en els que l’angoixa em visita de nou i la serenitat m’abandona molt més…
(72) N’hi ha que tenen sort
Alentir la ment…. Viure el present… De camí cap a casa em demano si realment deu ser possible, i envejo els gats de la ciutat que fan mandres i em transmeten la seva pau, simple…
(71) La ment és punyetera
I és que.. renoi!… la ment és punyetera! La senyoreta no hi ha manera que descansi! Sempre tramant-ne alguna… Sempre fent de les seves… Arriben senyals de fum. L’incendi que es va endur les nostres…
(70) Chi Kung i present
La Brigitte i en Tchi són un dels meus puntals aquests mesos. Durant una de les nostres sessions a la terrassa d’un riad prop de casa, en Tchi m’assegura que poc a poc el Chi…