Mica en mica, reprenc el costum que vaig iniciar a Essaouira de passejar a primera o última hora del dia, ara però, per la meva ciutat natal. Són moments especials, d’introspecció i descobertes que no hauria imaginat. És quan acaba o comença el dia que m’agrada passejar pels carrers que tan conec i descobrir colors i figures, dins meu, que no havia vist mai.
(129) Món al revés
Plou a bots i a barrals dins la meva ànima, i quan arriba la calma, els miralls que ha deixat aquesta pluja persistent em retornem el meu món… un món capgirat; un món al revés. Avui veig el món al revés en cada un dels miralls que la pluja ha deixat a terra. El món al revés com quan la tristesa es va endur l’alegria,…
(128) Plou
Però la Victòria, la mare d’en Santi, ens deixa, i els dies continuen grisos i plujosos dins meu i de tota la família, malgrat la llum tan intensa del mes de juliol. Sovint plou sobre mullat i jo estic xopa.