(54) El temps passa més lent

“És com si aquí les hores del rellotge caminessin més lentes… o tinguessin molts més minuts i segons”. Des del primer dia que tinc aquesta sensació. Seure i sentir com passa el temps… deixar de córrer darrera la vida… obrir un espai perquè aquesta flueixi sola…. per primera vegada, després de tants anys. Aquí, el temps és mandrós, camina lent. M’agrada escoltar la seva remor…

Més

(53) La llum, el mar i el vent

I finalment el vent. “Essaouira, la ciutat dels alisis”, Essaouira, on el vent bufa constantment. Li demano sovint que s’emporti les coses inútils del passat i del present ben lluny, l’angoixa, la tristesa… I crec que, poc a poc, “chouia chouia”, ho va fent. Qui sóc, d’on vinc o què he fet no té cap importància en aquesta terra on els vents emboliquen els passats…

Més