Poesia
La Jèss és la meva primera visita a Essaouira i també la primera persona que veu l’aire de les creacions en directe. Arriba a finals de novembre a passar una nit, i tenim el temps just de passejar-nos pels meus nous paisatges i compartir algunes experiències àrabs que ja formen part de la meva vida marroquí. L’acomiado a la porta de Bab Marràqueix i, d’amagat,…
M’arriba un mail d’en Toni Coromina on em diu que el pare li ha portat unes impressions amb els dibuixos i uns “fantàstics poemes “minimals””. Em diu que estan molt bé, sense palla; que el més difícil en literatura és escriure senzill, sense ornaments superflus i anant al gra, sintetitzant. “Els poemes tenen l’aire de cançons”, afegeix, “E la nave va… “. Agafar la llum…
Rellegeixo aquests grans poetes catalans i quasi em fa vergonya posar els meus poemes al costat dels seus, encara que sigui per recordar que van ser font d’inspiració. Els meus semblen tan poca cosa… però quan els comparteixo i me n’arriben les reaccions, de sobte prenen vida i es tornen especials i bonics.