I amb l’alegria agafada per banda és com surto de la Galerie du Sud. En Ridouane, el propietari, em diu que pinto amb el cor però que els pastels que tinc sobre paper no estan fets a prova de les parets humides de la ciutat. Em regala una tela perquè li faci un quadre que pugui exposar! Surto contentíssima i amb unes ganes boges de…
(75) Decideixo que fa un dia fantàstic
Però de sobte decideixo que fa un dia fantàstic i, ves per on, tot torna a tenir el color blanc i lluminós d’aquesta ciutat, encara que plogui a bots i a barrals. Ves per on! M’espolso la tristesa de les orelles, agafo l’alegria per banda i decideixo que fa un dia rodó. I ves per on! Ningú ho sap, però el gris del cel és…
(74) La pregunta torna
En aquests moments foscos, la pregunta sense resposta em martelleja la ment, incansable, i no hi ha manera d’aturar-la. Em demano mil vegades perquè (…) i aquesta és la resposta mil vegades (…)