Poesia
La visió amable del món àrab en la que estic submergida contrasta amb la que torna a sacsejar el món arrel dels atemptats de París. La consternació és general, i a Essaouira es respira el disgust també pel tractament de la informació que es fa a nivell mundial. Sigui com sigui, a partir d’ara haurem d’ensenyar el carnet i la bossa a l’amic Youssef cada…
En altres poblacions de la costa on no hi ha port, les barques arriben a la platja carregades i calen uns quants pescadors per treure-les de l’aigua i arrossegar-les fins als petits molls, des d’on el peix és portat de seguida cap a la llotja per ser subhastat.
Diuen que el color blau de les barques d’Essaouira enganya les sardines, que es deixen capturar més fàcilment. Se’n poden comprar sempre a les paradetes del port i portar-les al petit “grill” que hi ha allà mateix. Les couen a la graella i les serveixen amb una amanida marroquina, i un pa deliciós… com ho enyoro!