Poesia
La mare em diu que he tornat a renéixer; que he tornat a la meva infància amb una consciència nova i neta. La nena petita que la Carme m’havia animat a retrobar comença a despertar-se, només al cap de dues setmanes d’haver arribat. La nena petita que havia guanyat algun concurs floral a l’escola i que tan bé havia dibuixat… On s’havia amagat tots aquests…
I és que en aquest nou món que m’acull, “sento que fets tan simples com contemplar el mar o la posta del sol; sentir l’olor de pa al matí o de menta a la tarda; o escoltar la remor del vent o del pas del temps es tornen fascinants i connecten amb la meva veu interior”. Pots néixer d’una paraula, d’un pensament, d’un color, d’una…
Em diverteix i m’agrada que els poemes m’arribin a la ment quasi “a punt per embolicar”, però el que trobo realment insòlit és que pugui dibuixar tan fàcilment i amb tant poca estona una dona àrab amb el vestit tradicional, uns ocells que emprenen el vol, o un burro portant el seu amo bereber al mercat! No m’ho hagués pensat mai. D’on surten aquests colors…