Poesia
Essaouira és una ciutat fortificada, port de l’oceà Atlàntic. El blau del mar, l’ocre de les muralles i el blanc de les cases són la seva paleta de colors. I darrera la seva muralla, un món de carrerons estrets que transporta a èpoques passades.
La Jèss és la meva primera visita a Essaouira i també la primera persona que veu l’aire de les creacions en directe. Arriba a finals de novembre a passar una nit, i tenim el temps just de passejar-nos pels meus nous paisatges i compartir algunes experiències àrabs que ja formen part de la meva vida marroquí. L’acomiado a la porta de Bab Marràqueix i, d’amagat,…
M’arriba un mail d’en Toni Coromina on em diu que el pare li ha portat unes impressions amb els dibuixos i uns “fantàstics poemes “minimals””. Em diu que estan molt bé, sense palla; que el més difícil en literatura és escriure senzill, sense ornaments superflus i anant al gra, sintetitzant. “Els poemes tenen l’aire de cançons”, afegeix, “E la nave va… “. Agafar la llum…