No tinc ni idea de què em pot anar bé. “Què dibuixes?”, em demana la Dolors. “Res” “Ah!”, i a les dues se’ns escapa el riure.“És per provar-ho”. “Doncs si no has dibuixat mai, emporta’t uns pastels… són com un guix, i si els rasques pots escampar el color amb un cotó”. I és així com, sense saber-ho, afegeixo a la maleta un petit tresor…
(24) Ploma que es converteix en colors
És per aquest suggeriment de la Carme, el record dels bonics dibuixos fets quan encara no aixecava quatre pams de terra i les converses amb la mare i la Teresa, que el dia abans de marxar a Essaouira m’encamino a la llibreria per canviar la ploma que m’havien regalat l’Alba i la Laia. “No sé si la faré servir, … la podria canviar per uns colors…”…
(23) La meva nena petita reneix
La mare em diu que he tornat a renéixer; que he tornat a la meva infància amb una consciència nova i neta. La nena petita que la Carme m’havia animat a retrobar comença a despertar-se, només al cap de dues setmanes d’haver arribat. La nena petita que havia guanyat algun concurs floral a l’escola i que tan bé havia dibuixat… On s’havia amagat tots aquests…