Poesia
I poc a poc colors i paraules van formant un primer recull que titulo Pròleg a Essaouira, i que acabo al cap de poc més d’un mes, el 17 de desembre, dia que torno a Catalunya per passar-hi el Nadal. De matinada, tanco la primera finestra que he obert i, amb ella, el pròleg de la nova novel·la que la vida m’ha encarregat.
Però no cal tenir una barca per recollir els fruits del mar. Quan la marea baixa, les platges del nord de la ciutat s’omplen de families recollint crustacis i peixos que han quedat a la sorra, i durant tot el dia les canyes de pescar de cada casa esperen pacients que el seu premi surti aviat.
La visió amable del món àrab en la que estic submergida contrasta amb la que torna a sacsejar el món arrel dels atemptats de París. La consternació és general, i a Essaouira es respira el disgust també pel tractament de la informació que es fa a nivell mundial. Sigui com sigui, a partir d’ara haurem d’ensenyar el carnet i la bossa a l’amic Youssef cada…