Poesia
Són dies de molta creativitat, de treure sense parar. “El recull ha crescut bastant en paraules i dibuixos”, li dic a la Montse, “Segurament és bona senyal, però m’ha costat compaginar aquesta allau imparable amb la pau interior que busco…” Hauré d’anar trobant l’equilibri de tot plegat. En aquest país, on el sol crema la terra eixorca, teixeixo un vestit de llana per passar el…
“És fantàstic, m’encanta!”, en Roger; “És tot tant fresc, intuïtiu i net… que m’agrada molt”, la mare; ”Crec que el vent t’inspira més ràpid de lo normal”, el pare; “Els teus poemes i dibuixos encomanen emocions. Només cal mirar-los una estona i després tancar els ulls i ets a Essaouira”, la Carme; “He llegit els poemes,… m’han enraonat, m’han emocionat… això és poesia”, la Montse….
Un poema, un dibuix… un dibuix, un poema…. “potser puc fer un llibre de poemes i dibuixos d’Essaouira. Seria molt bonic”. I tal dit tal fet; recullo en un sol document tot el material que tinc de moment, i faig una primera prova que envio als pares, a en Roger, a la Carme i a la Montse. El cor em batega una mica més ràpid…