“Les paraules dels poemes (…) no et deixen ni dormir”. Des de que ha arribat la creativitat han desaparegut moltes hores de son. Em desperto cada dia després de 4 o 5 hores d’haver aclucat els ulls. No em puc creure que la primera vegada a la vida que podria dormir fins que el cor em digués prou, no hi hagi manera de fer-ho. Medito,…
(7) Les paraules m’empaiten!
De tornada a casa assaboreixo l’escalforeta que puja per l’ull de l’escala i faig recompte…. 6 poemes en 2 dies! De nou… “Estic sorpresa”. Tinc la sensació que estic en un lloc màgic on les paraules tenen ales m’empaiten de dia i de nit! Les paraules dels poemes sempre arriben per sorpresa i t’hi pots entrebancar. Obres l’armari i n’hi ha una, a la dutxa…
(6) La inspiració agafa embranzida
L’endemà un altre poema només de llevar-me, i tres més assentades amb la Laila sobre els canons de l’Skala, observant la fúria de les onades en un dia ventós i fred. Les roques dels esculls aguanten l’envit de l’aigua una i altra vegada. Veig els nostres noms en les formes que l’escuma hi deixa gravades, només per uns segons. El mar enrabiat castiga la roca…