Poesia
M’agrada compartir de seguida amb el pare i la mare tot el que vaig fent. A ella li envio els poemes i a ell els dibuixos; a vegades estan junts i parlo amb tots dos a l’hora però per separat. La mare em confessa.. “aquí hi ha un silenci expectant… només se sent l’arribada dels whatsapps…”. I aquesta correspondència “artística” a 2000 km. de distància,…
No tinc ni idea de què em pot anar bé. “Què dibuixes?”, em demana la Dolors. “Res” “Ah!”, i a les dues se’ns escapa el riure.“És per provar-ho”. “Doncs si no has dibuixat mai, emporta’t uns pastels… són com un guix, i si els rasques pots escampar el color amb un cotó”. I és així com, sense saber-ho, afegeixo a la maleta un petit tresor…
És per aquest suggeriment de la Carme, el record dels bonics dibuixos fets quan encara no aixecava quatre pams de terra i les converses amb la mare i la Teresa, que el dia abans de marxar a Essaouira m’encamino a la llibreria per canviar la ploma que m’havien regalat l’Alba i la Laia. “No sé si la faré servir, … la podria canviar per uns colors…”…