Poesia
Veiem passar arbres i més arbres d’argània des de la finestra del taxi col·lectiu, camí del Cap Simm. Les seves grutes són ideals per passar-hi el diumenge entre família i amics i menjar peix fresquíssim fet a la graella. Torno a casa amb la retina plena d’imatges, de platges inacabables, i de l’humil família bereber recollint les algues que deixa la marea baixa, i que…
Des del dia que el pare el va conèixer i que ens va ajudar a trobar l’apartament al Carrer Mohamed Al Qorri, l’Othman es converteix en un bon amic i en la meva primera porta d’entrada a la societat marroquina. Té una botiga a la medina i produeix oli d’argan per cosmètica que vol començar a comercialitzar aviat. Té només 26 anys, però les històries…
Aquest traç inexpert fa riure a l’Othman… “Això són camells o tortugues…? ha ha ha!”, “Aquestes dones semblen anorèxiques… aquí tenen cul i malucs!”, “i els colors de la posta sobre el mar? Ah, encara no el deus haver acabat…” No se li escapa cap detall. Té una capacitat d’observació del món que em meravella.