Poesia
Hi ha dies fantàstics, en els que em sento feliç i en pau i que voldria immortalitzar per sempre. I de sobte, dies tempestuosos, terribles i angoixants, on la por a tot el que pugui venir retorna sense cap motiu aparent. Tinc por de tots i cada un d’aquells segons terribles que et canvien la vida i que encara han de venir. Por a moments…
Vaig descobrint el barri, poc a poc. Cada dia un racó que no coneixia, una botiga que incorporo a la meva llista de la compra, un veí que em saluda… Cada pedra d’aquest barri mariner em diu bon dia tot picant-me l’ullet, i sé que li agrada veure’m sovint vagarejar distreta pels seus carrers.
Em sento afortunada de poder viure en un quart de casa, les antigues llars de pescadors. Un pis petitó de 30m2 al que s’accedeix per una escala estretíssima, i amb un mini balcó per poder estendre la roba. Tanco els ulls i imagino com devia ser la vida al barri fa anys, quan la protagonista principal era l’olor de peix acabat de sortir del mar….