Poesia
M’agrada anar a rebre el sol de bon matí a l’espigó de la Platja de la Barceloneta, quan aquesta encara està pràcticament deserta. Amb tot, sempre hi ha algú que també vol immortalitzar aquest moment màgic que em retorna a les passejades pel mar d’Essaouira. Tornar és que aquest mar em recordi un altre mar, aquesta platja, una altra platja, aquest vent, un altre vent….
Un matí del mes de setembre de 2016 el tren m’acompanya fins a la meva nova llar, a la Barceloneta, i el primer que faig és deixar les maletes i anar a veure el mar. Poc a poc em vaig fent meva la vida del barri, i la Blanca, la mestressa del bar de davant de casa, em dóna la benvinguda i pronostica que ja no voldré…
I quan l’estiu acaba decideixo que tornaré a prop del mar, aquesta vegada al barri de la Barceloneta, molt més a prop de casa. Sento que la vida es torna a llevar. No hi ha matí que no surti el sol, que no canti el gall, que no piulin els ocells, que no miolin els gats… Passi el que passi, no hi ha matí que la…