Les portes de la muralla, anomenades Bab, condueixen al món màgic de la medina, que és patrimoni de la humanitat. Viure-hi m’agrada molt. Sortir de casa i xafardejar tots els petits tallers i comerços, i…

Més

“…els galops dels meus records”… records que tornen a Essaouira i que voldria resseguir amb la meva paleta de colors. A les parets del nostre món, hem escrit dies feliços que m’agrada resseguir. A vegades…

Més

Aquí les platges són aaaaamples, llargueeeeeees i útils per tot; llocs d’inspiració, camps de futbol, pistes d’atletisme, carreteres pels quads, passeig de camells i cavalls… Però també refugi pels enamorats, i llocs de pau per…

Més

A vegades encara penso que els ritmes forts de la música Gnaoua encaixen més en el bullici de Marràqueix que en la pau d’Essaouira. El ritme constant, repetitiu i hipnòtic del gimbri, les càrcabes i…

Més

Del temps a l’hora, del blanc al vermell, del mar a la terra argilosa, d’Essaouira a Marràqueix per un dia. I Marràqueix és Jemaa El Fna, on la vida bull a totes hores. Arribo a…

Més

Aquesta nova sensació que tinc, de sentir que el temps passa més lent, els souiris l’expressen amb una frase molt enginyosa i divertida que repeteixen sovint: vosaltres teniu l’hora i nosaltres el temps. I és…

Més

“És com si aquí les hores del rellotge caminessin més lentes… o tinguessin molts més minuts i segons”. Des del primer dia que tinc aquesta sensació. Seure i sentir com passa el temps… deixar de…

Més

I finalment el vent. “Essaouira, la ciutat dels alisis”, Essaouira, on el vent bufa constantment. Li demano sovint que s’emporti les coses inútils del passat i del present ben lluny, l’angoixa, la tristesa… I crec…

Més