Torno a Essaouira el dia 27 de desembre i m’hi acompanya la Gemma. Només baixar de l’autobús em retornen les olors d’aquest país. Olors com la del port, que s’intueixen darrera la foto que la…
(42) Els dies passen volant
També són dies plens a vessar de “cites”, intentant veure a tothom, esgarrapant minuts d’aquí i d’allà; esmorzar amb uns, dinar amb altres, cafès, caminades… i això fa que, malgrat els moments dolent,s els dies…
(41) De 12 a 45 colors
Aprofito l’esperit consumista d’aquests dies i compro una capsa de 45 colors pastels. Ara podré triar i remenar… però caram amb el preu! “Vaig comprar una maleta de pintures a l’oli per en Nil i…
(40) Nadal
El Nadal a casa és difícil. Absència i enyor es reactiven. Serenitat i pau desapareixen. S’han quedat a la platja d’Essaouira. La serenitat és una platja llunyana amb palmeres, que la brisa pentina suaument. A…
(39) Estar junts en cada mot i en cada traç
“Aquest Pròleg és el teu homenatge a en Santi” em diu la Mercè emocionada després de llegir-lo. I és veritat que sento que escric i dibuixo per mi però també per ell, i que d’alguna…
(38) La tempesta es torna melodia
“Tempesta al lluny, es torna melodia”, diu Carner. I en la distància, a Essaouira el dolor es torna poesia i dibuix, i em dóna un nou estímul i motivació per tirar endavant. Les paraules…
(37) Pròleg d’una nova vida
El Pròleg a Essaouira són 37 poemes i dibuixos que recullen les vivències, emocions i sensacions en l’inici del meu any sabàtic en aquesta ciutat. Un any sabàtic forçat per la necessitat de prendre distància de…
(36) Pròleg a Essaouira
I poc a poc colors i paraules van formant un primer recull que titulo Pròleg a Essaouira, i que acabo al cap de poc més d’un mes, el 17 de desembre, dia que torno a…
(35) Visions contraposades
La visió amable del món àrab en la que estic submergida contrasta amb la que torna a sacsejar el món arrel dels atemptats de París. La consternació és general, i a Essaouira es respira el…