Poesia
“Aquest Pròleg és el teu homenatge a en Santi” em diu la Mercè emocionada després de llegir-lo. I és veritat que sento que escric i dibuixo per mi però també per ell, i que d’alguna manera el retrobo en cada mot i en cada traç… Ets petjada a la sorra, ets veu de l’onada, ets silueta dalt del cel. Ho ets tot, ara que…
Els últims rajos de sol esquitxen l’aigua i el cel, i acompanyen a tots els que tornen a casa, on el dia s’acaba entre cassoles de tagine que fumegen i desprenen mil olors encisadores.
Arriba el captard, i la vida es vesteix de vellut mentre unes llums s’apaguen i d’altres s’encenen. Serenament i sense presses.